Llibre d'assaig enquadernat en rústica de 192 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes amb solapes que conté una biografia de Rosalía viscuda i contada per dos veïns periodistes que es llancen a la caça de l'artista més gran del moment a tot el món. Volum únic.
Yeray S. Iborra i Oriol Rodríguez, periodistes ambdós consagrats al molt grat ofici de donar notícia del que es cou en l'univers de la cultura popular i, passió obliga, àvids profanadors de tota mena de curiositats biogràfiques i artístiques, emprenen a Buscant a Rosalía un tros de no- sinsabores, que jalonen la recerca d'aquesta simpar estrella mundial de la música, la moda i l'estètica concertística —si bé emparant-se en una sola concessió a la ficció per agermanar-se tots dos a la figura d'un narrador omniscient que es nodreix de les aventures i vivències de tots dos—. El fruit d'aquesta llicència és un relat que s'endinsa com cap altre a la complexa, i sovint enigmàtica, trajectòria d'una artista de la qual gairebé no hi ha bibliografia. I és res que escapa a la portentosa indagació dels nostres intrèpids plomes en tot allò que concerneix a la seva carrera artística. Entrellaçant tota mena de testimonis —inèdits, propers, insospitats, inconfessables, etc.— tornen als llocs dels fets referits i, després de ensopegar amb no pocs nois pel camí, s'afanyen a bussejar en la seva infantesa, la seva joventut, el seu poble, la seva discografia, les seves col·laboracions i el seu èpic desembarcament. «Vaig conèixer Rosalía quan amb prou feines era una noia de vint anys que vestia vambes blanques de plataforma i prenia cafè passat el migdia (com només els nois de vint anys poden fer). Encara no era La Rosalia, ni de bon tros la Motomami o la Santa. Tots dos érem del Baixllo, compartíem generació i passió per les motos. El seu disc debut, Los Angeles, s'acabava de publicar i, com a periodista, vaig haver de convèncer els meus editors per entrevistar-la. Era una desconeguda. Vaig parlar amb ella per WhatsApp, per Twitter, i, finalment, cara a cara. I vaig seguir amb passió la carrera. Fins que es va esfumar. I vaig ser jo qui va passar a ser un desconegut…». Amb aquest rampell de nostàlgica sinceritat, se'ns commina a capbussar-nos en els prolegòmens del que esdevindrà una apassionada recerca que, al seu torn, torni's en pretext infal·lible per adonar de la vida i aventures d'una artista sense parangó al panteó cultural contemporani.
